Petites reflexions sobre la vida quotiana.
Avui m'he aixecat amb ganes d'escriure sobre els motius que m'han portat, precisament, a escriure regularment aquest blog. Tot plegat, un xic com un peix que es menja la cua. Escriure sobre per què escric. Sé quan i per què, en part, va començar tot això. Vaig estar uns dies coneixent una periodista. La història … Continua la lectura de El procés creatiu
Deia el desaparegut Carl Sagan que som pols d’estrelles. És totalment cert. Concretament, l’astrònom americà deia: “We are a way for the universe to know itself. Some part of our being knows this is where we came from. We long to return. And we can, because the cosmos is also within us. We're made of … Continua la lectura de Som pols d’estrelles
Tinc la immensa sort d’haver nascut a la zona més bonica de Catalunya, el Baix Empordà. I ho crec sincerament. Hi he pensat moltes vegades i, quan he visitat altres zones del Principat, he intentat fixar-m’hi de forma objectiva i sense deixar-me emportar pel meu cor (que està clar que està clavat al Montgrí). I … Continua la lectura de L’Empordà petit
Me'n vaig a la platja. No és que ho hagi improvisat. Des que vaig saber que la previsió del temps per aquest cap de setmana era molt bona que ja ho tenia decidit. Necessito una dosi de sol i calor però, sobretot, de mar. D'escoltar el soroll de les onades, de saborejar la salabror de … Continua la lectura de Me’n vaig a la platja
S'està perdent el pa amb tomata. És un fet. Cada cop s'estila menys menjar-ne i a molts nens i nenes no els agrada. Abans era quelcom molt estrany. De fet, a ma mare no li agrada el pa amb tomata i tota la vida s'havia hagut de sentir com una rara avis per aquest fet. … Continua la lectura de S’està perdent el pa amb tomata
La sang dels innocents omple la seva copa d'or assegut al tron dels manaments mentre el món s'omple d'horror. Els cants no surten ja dels pits. La terra s'obre sota els peus. Espero que els Sangtraït no s'enfadin per haver-los agafat aquest petit fragment de la Fortadora d'ànimes ja que, de fet, aquest post va … Continua la lectura de La sang dels innocents
L'evolució del gintònic és quelcom de fascinant. Recordo quan era petit (i tot això de beure combinats era una cosa dels grans) haver vist mon mare o el meu oncle fent un gintònic. Era una beguda molt senzilla de preparar: agafaves un got de "tubo", hi posaves un "cubito" o dos de la "cubitera" que … Continua la lectura de L’evolució del gintònic
Escric això de manera improvisada a la terrassa de ca la Pilar Dumingu. Fa un dia fred, humit i poc agraït per seure a l’exterior, però la terrassa de ca la Pilar Domingo convida sempre a seure-hi i fer-hi una cerveseta. Ca la Pilar Dumingu és un bar de la Bisbal. Antigament era una botiga … Continua la lectura de Ca la Pilar Dumingu
Demà la mare fa cargols. Feia molt temps (anys) que no anava a casa els pares a menjar-ne. I mira que els fa bons, ma mare, els cargols. A la cassola, rostits i acompanyats de salsa de tomata casolana i de l’allioli que fa el meu pare. L’allioli de mon pare necessitaria un post a … Continua la lectura de Demà la mare fa cargols
M'encanta l'estiu. Ho haig de dir. De fet, volia escriure un post que es digués "Odio l'hivern" però després de les entrades de "No m'agrada el Nadal" i "No suporto els contenidors del vidre" he pensat que, o escrivia en positiu, o millor que li canviés el nom al blog per "El blog del Barrufet … Continua la lectura de M’encanta l’estiu
Càpsules de pensament 