Avui pensava que tinc 42 anys i que l'any que ve, esperem, en faré 43. M'agrada. És un nombre primer. Això vol dir que és un nombre que només es pot dividir per 1 i per ell mateix. No es pot dividir per 2, ni per 3... no. Els nombres primers són especials i imprevisibles. … Continua la lectura de La bellesa de les matemàtiques
Mes: Mai de 2020
Fes-ho o no ho facis. Però no ho intentis
Els qui, com jo, siguin fans d'Star Wars segur que han reconegut la frase. La diu el mestre Yoda a Luke Skywalker a "L'Imperi Contraataca". La saga està plena de frases d'aquest estil que el petit i verd mestre jedi deixa anar de tant en tant amb la seva peculiar manera de parlar que situa … Continua la lectura de Fes-ho o no ho facis. Però no ho intentis
L’entropia
Ahir vaig tenir un amic meu a sopar amb el seu fill. També hi havia la meva filla. En total, quatre persones. Cap barbaritat però em va fer mandra acabar de recollir els vasos i els plats abans d'anar a dormir. I aquest matí, mandrós, m'ha tocat fer-ho. Els vasos, plats i coberts seguien sobre … Continua la lectura de L’entropia
Les compres per Internet
Compro molt per Internet. Principalment a través d'Amazon. Soc conscient que no és l'opció més ecològica ni social i que comprar petites coses que venen de l'altra punta del món i que passen per les mans de molts intermediaris i que tenen una petjada de carboni alta potser no seria el més desitjable però, què … Continua la lectura de Les compres per Internet
Un punt blau pàl·lid
Fa gairebé dos mesos, parlava aquí mateix de les Sondes Voyager. No és la meva intenció repetir-me però és inevitable parlar d'elles, de nou, per poder-vos parlar d'una de les fotografies més meravelloses que s'han fet mai. Va ser la sonda Voyager 1 qui la va fer fa ja força anys. Concretament, el 14 de … Continua la lectura de Un punt blau pàl·lid
L’aparellament dels mitjons
Em llevo d'hora per anar al gimnàs. Salto del llit i busco la roba perquè ahir vespre em va fer mandra deixar-la preparada. Pantalons curts, una samarreta d'esport i els mitjons. Són d'aquests mitjons tècnics que es porten ara que tenen mà. Hi ha un mitjó dret i un mitjó esquerre. Aparentment, indistingibles si no … Continua la lectura de L’aparellament dels mitjons
Quan sigui gran
Quan som petits ens fan tot sovint la pregunta "què voldràs ser quan siguis gran?". A mi, com podeu imaginar, també me la feien. El més curiós del cas és que he arribat a ser gran sense adonar-me'n. No hi ha un dia que siguis petit, te'n vagis a dormir i l'endemà et llevis essent … Continua la lectura de Quan sigui gran
No tinc nom
Em presentaria. Però no tinc nom. Soc una de tantes i tantes i som poques de nosaltres que tenim algun nom concret. Només aquelles més grans, diferents o que, en definitiva, tenen quelcom d'especial, han merescut que algun de vosaltres ens identifiqui. Moltes d'elles, a més a més, surten als vostres mapes. Però no em … Continua la lectura de No tinc nom
Immers
Em llevo al matí d'hora. Tinc sempre un rau-rau a l'estómac que fa que no se m'enganxin els llençols i la son em marxi ràpid de les orelles. Em preparo un cafè carregat i m'obligo a menjar alguna cosa, encara que sigui lleugera. Sempre és millor portar alguna cosa a l'estómac. Miro per la finestra. … Continua la lectura de Immers
No recordo el somni
Vaig tenir un somni fa un parell de dies. No tinc ni idea de què anava. Només sé que em vaig despertar i vaig pensar que era una idea genial per fer-ne un relat. He dit un relat? Vull dir EL relat. Definitiu. Em catapultaria directament al Nobel de Literatura. Bé, val. Potser exagero. Però … Continua la lectura de No recordo el somni