Petites reflexions sobre la vida quotiana.
Avui pensava que tinc 42 anys i que l'any que ve, esperem, en faré 43. M'agrada. És un nombre primer. Això vol dir que és un nombre que només es pot dividir per 1 i per ell mateix. No es pot dividir per 2, ni per 3... no. Els nombres primers són especials i imprevisibles. … Continua la lectura de La bellesa de les matemàtiques
Els qui, com jo, siguin fans d'Star Wars segur que han reconegut la frase. La diu el mestre Yoda a Luke Skywalker a "L'Imperi Contraataca". La saga està plena de frases d'aquest estil que el petit i verd mestre jedi deixa anar de tant en tant amb la seva peculiar manera de parlar que situa … Continua la lectura de Fes-ho o no ho facis. Però no ho intentis
Ahir vaig tenir un amic meu a sopar amb el seu fill. També hi havia la meva filla. En total, quatre persones. Cap barbaritat però em va fer mandra acabar de recollir els vasos i els plats abans d'anar a dormir. I aquest matí, mandrós, m'ha tocat fer-ho. Els vasos, plats i coberts seguien sobre … Continua la lectura de L’entropia
Compro molt per Internet. Principalment a través d'Amazon. Soc conscient que no és l'opció més ecològica ni social i que comprar petites coses que venen de l'altra punta del món i que passen per les mans de molts intermediaris i que tenen una petjada de carboni alta potser no seria el més desitjable però, què … Continua la lectura de Les compres per Internet
Fa gairebé dos mesos, parlava aquí mateix de les Sondes Voyager. No és la meva intenció repetir-me però és inevitable parlar d'elles, de nou, per poder-vos parlar d'una de les fotografies més meravelloses que s'han fet mai. Va ser la sonda Voyager 1 qui la va fer fa ja força anys. Concretament, el 14 de … Continua la lectura de Un punt blau pàl·lid
Em llevo d'hora per anar al gimnàs. Salto del llit i busco la roba perquè ahir vespre em va fer mandra deixar-la preparada. Pantalons curts, una samarreta d'esport i els mitjons. Són d'aquests mitjons tècnics que es porten ara que tenen mà. Hi ha un mitjó dret i un mitjó esquerre. Aparentment, indistingibles si no … Continua la lectura de L’aparellament dels mitjons
Quan som petits ens fan tot sovint la pregunta "què voldràs ser quan siguis gran?". A mi, com podeu imaginar, també me la feien. El més curiós del cas és que he arribat a ser gran sense adonar-me'n. No hi ha un dia que siguis petit, te'n vagis a dormir i l'endemà et llevis essent … Continua la lectura de Quan sigui gran
Em presentaria. Però no tinc nom. Soc una de tantes i tantes i som poques de nosaltres que tenim algun nom concret. Només aquelles més grans, diferents o que, en definitiva, tenen quelcom d'especial, han merescut que algun de vosaltres ens identifiqui. Moltes d'elles, a més a més, surten als vostres mapes. Però no em … Continua la lectura de No tinc nom
Em llevo al matí d'hora. Tinc sempre un rau-rau a l'estómac que fa que no se m'enganxin els llençols i la son em marxi ràpid de les orelles. Em preparo un cafè carregat i m'obligo a menjar alguna cosa, encara que sigui lleugera. Sempre és millor portar alguna cosa a l'estómac. Miro per la finestra. … Continua la lectura de Immers
Vaig tenir un somni fa un parell de dies. No tinc ni idea de què anava. Només sé que em vaig despertar i vaig pensar que era una idea genial per fer-ne un relat. He dit un relat? Vull dir EL relat. Definitiu. Em catapultaria directament al Nobel de Literatura. Bé, val. Potser exagero. Però … Continua la lectura de No recordo el somni
Càpsules de pensament 