Petites reflexions sobre la vida quotiana.
Arribo de la feina. M'assec davant de l'ordinador. Necessito escriure però no se m'acudeix cap tema. Però tinc la necessitat biològica d'escriure. De sentir com el meu cervell es relaxa mentre deixo anar unes paraules que no sé si algú llegirà. Abans, però, poso música. Escullo una llista que tinc creada amb diverses cançons que … Continua la lectura de Sense títol
No fa gaires setmanes vaig anar a veure la darrera pel·lícula d'Star Wars: L'ascens d'Skywalker. Més enllà de deixar palès que sóc un friqui al que li encanta la saga de la Guerra de les Galàxies, del que us vull parlar és d'un moment de la pel·lícula on Luke Skywalker parla amb el mestre Yoda … Continua la lectura de El fracàs
Avui m'he aixecat amb ganes d'escriure sobre els motius que m'han portat, precisament, a escriure regularment aquest blog. Tot plegat, un xic com un peix que es menja la cua. Escriure sobre per què escric. Sé quan i per què, en part, va començar tot això. Vaig estar uns dies coneixent una periodista. La història … Continua la lectura de El procés creatiu
Deia el desaparegut Carl Sagan que som pols d’estrelles. És totalment cert. Concretament, l’astrònom americà deia: “We are a way for the universe to know itself. Some part of our being knows this is where we came from. We long to return. And we can, because the cosmos is also within us. We're made of … Continua la lectura de Som pols d’estrelles
Tinc la immensa sort d’haver nascut a la zona més bonica de Catalunya, el Baix Empordà. I ho crec sincerament. Hi he pensat moltes vegades i, quan he visitat altres zones del Principat, he intentat fixar-m’hi de forma objectiva i sense deixar-me emportar pel meu cor (que està clar que està clavat al Montgrí). I … Continua la lectura de L’Empordà petit
Me'n vaig a la platja. No és que ho hagi improvisat. Des que vaig saber que la previsió del temps per aquest cap de setmana era molt bona que ja ho tenia decidit. Necessito una dosi de sol i calor però, sobretot, de mar. D'escoltar el soroll de les onades, de saborejar la salabror de … Continua la lectura de Me’n vaig a la platja
S'està perdent el pa amb tomata. És un fet. Cada cop s'estila menys menjar-ne i a molts nens i nenes no els agrada. Abans era quelcom molt estrany. De fet, a ma mare no li agrada el pa amb tomata i tota la vida s'havia hagut de sentir com una rara avis per aquest fet. … Continua la lectura de S’està perdent el pa amb tomata
Càpsules de pensament 