Petites reflexions sobre la vida quotiana.
No suporto els contenidors del vidre. No pel que signifiquen (ara toca ser molt eco progres) sinó pel seu disseny. A casa tinc, de fa temps, un cubell per cada tipus de residu: un per al paper, un per als envasos, un per la matèria orgànica compostable i, és clar, un pel vidre. A cada … Continua la lectura de No suporto els contenidors del vidre
No m'agrada el Nadal. O, si més no, no m'entusiasma. No recordo quan vaig passar de que m'agradés molt (m'encantava) a que em deixi indiferent, però el cert és que, a dia d'avui, no és pas el meu moment preferit de l'any. Per començar, no m'agrada gens fer regals. No em malinterpreteu: no sóc gens … Continua la lectura de No m’agrada el Nadal
Llegeixo avui (com molts d’altres dies amb titulars i textos similars) que estem davant d’una emergència climàtica. El món, tal i com el coneixem, s’acabarà, de ben segur, en una apocalipsi climàtica. Els oceans pujaran el seu nivell envaint les zones més habitades del planeta, desplaçant centenars de milions de persones de les seves llars. … Continua la lectura de El fals ecologisme
Els zombies del segle XXI caminen entre nosaltres, especialment a les ciutats, però també els veiem als pobles i, fins i tot als llocs més aïllats. Caminen amb la mirada perduda damunt del seu mòbil. Alguns somriuen, segurament com a resultat d’algun like rebut. D’altres fan cara de circumstàncies mentre potser discuteixen amb la parella … Continua la lectura de Els zombies del segle XXI
Mai et podràs banyar dues vegades en el mateix riu. O això, com a mínim, deia Heràclit d'Efes fa més de 2.500 anys. L'enigmàtica frase d'Heràclit ens vol dir que estem sempre subjectes al canvi. El canvi és part de la vida, de l'Univers. Sense canvi no hi hauria vida i, cas que n'hi pogués … Continua la lectura de Mai et podràs banyar dues vegades en el mateix riu
Em molesten certes olors. M’ofenen la pituïtària. Però són presents arreu. Quan menys t’ho esperes. Aquest matí mateix, quan he agafat l’ascensor, hi acabava de pujar el veí de dalt. És un senyor de mitjana edat que fa pinta de ser inspector d’hisenda o notari. Sempre va empolainat però a l’antiga. “Traje”, camisa, corbata i … Continua la lectura de Olors ofensives
La dilució dels negocis cada dia és més palesa. Arriba un punt que hom no sap on ha d’anar a comprar què. Canvio de casa. Deixo el meu pis de Banyoles i me’n vaig a Olot. Estic enmig de la mudança i ahir vespre em vaig trobar que tenia els mobles a Banyoles però tots … Continua la lectura de La dilució dels negocis
Sóc de la Bisbal. La de l’Empordà petit. El que es rendeix als peus del Montgrí i del Puig d’Arques i de la costa més bonica que es pugui imaginar. Avui m’agradaria escriure sobre el parlar baix-empordanès i, en especial, del bisbalenc. De sobra és conegut que els empordanesos (tot i que és un costum … Continua la lectura de Sóc de la Bisbal
Els llums de Nadal blaus no m’agraden. No combinen. No queden bé. Trenquen l’armonia cromàtica dels daurats, vermells, grocs i verds. Reconec que els tinc mania. Jo sempre he pensat que els llums de Nadal representen els colors de la natura a l’hivern. El vermell del grèvol. El verd de les fulles perennes que resisteixen … Continua la lectura de Els llums de Nadal blaus
Som emocions i energia. Això em deia la meva millor amiga, la Laura. I em disposava a escriure sobre això. Però els qui em coneixen saben que sóc un home de ciència i al final ho he reconvertit en “som genètica i entorn”. En termes científics, som genotip i fenotip. El genotip són els nostres … Continua la lectura de Som emocions i energia
Càpsules de pensament 