Petites reflexions sobre la vida quotiana.
Fa ara exactament 3 anys (a l'inici d'aquest blog) escrivia una entrada dient que no m'agrada el futbol. Els motius, allà exposats eren clars: associava el futbol únicament al futbol d'elit, amb els indecents milios d'euros que s'hi mouen i amb la tristor amb que acomiadem els astres d'aquest esport quan es retiren però ens … Continua la lectura de No m’agrada(va) el futbol
Fa uns dies vaig llegir que Netflix està preparant una nova sèrie (fins aquí, cap novetat) que ells anomenen "de misteri no lineal". Què significa això? Doncs, bàsicament, que es tracta d'una minisèrie (8 capítols, concretament) que es podran veure en l'ordre que hom vulgui a excepció del darrer que cal veure al final de … Continua la lectura de Percepcions caleidoscòpiques
Acabo de posar la Roomba a la sala d'estar. És un invent realment molt pràctic. Apretes un botó i comença la seva ruta caòtica i imprevisible ensopegant amb els mobles. No he entès mai ben bé com s'ho fa, però no deixa mai cap racó per passar. Això sí, és sorollosa i molesta i només … Continua la lectura de Penjant d’un fil
L'home és un llop per l'home. En llatí, "Homo homini lupus est". Així s'expressava el filòsof anglès Thomas Hobbes en algun moment del segle VII (sóc fatal per les dates, ja m'ho perdonareu) influït, sens dubte, per la guerra civil que el seu país patia. La visió de Hobbes és trista. Ens ve a dir … Continua la lectura de Homes i llops
Eren les darreries del segle V d.C quan es va disoldre l'Imperi Romà. Segurament no hi ha un moment exacte, un instant precís en que, de cop, l'Imperi deixés d'existir. Però, certament, podem situar-ho entre els anys 476 i 480. Si més no, això afirmen els llibres d'història. La caiguda, però, venia de lluny i, … Continua la lectura de La caiguda d’un imperi
M'agrada cuinar. Molt. De fet, és de les meves aficions favorites. Em relaxa i em dona una pau d'esperit que trobo en poques de les altres activitats que faig (potser l'única excepció seria, precisament, aquest blog i estar amb la meva parella fent qualsevol cosa els dos). Expliquem-ho bé. No m'agrada fer-me al vespre el … Continua la lectura de M’agrada cuinar
Fa una mica menys de dos anys que vaig descobrir el món dels jocs de taula. Fins aquell moment, per mi, els jocs de taula eren o bé els clàssics de tota la vida com el Parxís o l'Oca o bé els de fer proves de l'estil Party & Co, Pictionary, etc. Sabia que hi … Continua la lectura de Els jocs de taula
L'altre dia anava en cotxe amb la meva parella i la meva filla. Com que anàvem relativament lluny (hora i escaig) vam decidir posar una llista d'Spotify que hem construït conjuntament i que és, òbviament, molt variada. La meva filla ─14 anys en el moment d'escriure aquest text─ s'ha dedicat a posar-hi tot de cançons … Continua la lectura de Clau de sol
Ja fa gairebé tres anys que vaig iniciar aquest blog com un mecanisme per buidar el que penso sobre moltes de les coses quotidianes que ens envolten. I un dels temes que vaig tocar en un dels primers posts era sobre el llenguatge inclusiu que tant de moda s'ha posat darrerament. En aquella entrada em … Continua la lectura de La revisió del llenguatge inclusiu
Sí. M'he posat a dieta. Els darrers mesos (coincidint amb la inactivitat bloggeril, tot i que no crec que tingui massa a veure) m'he anat engreixant i la veritat és que no em sento bé. I ja anava fent el pensament de mirar de perdre algun quilet però era un pensament que feia entre cervesa … Continua la lectura de M’he posat a dieta
Càpsules de pensament 