Petites reflexions sobre la vida quotiana.
L'estiu s'acaba. Diuen els del temps que aquest cap de setmana arriba una pertorbació que deixarà molta pluja i que les temperatures baixaran en picat. Enrere quedaran la mar blava, l'espectacle colorit dels para-sols, l'olor de bronzejador, la sorra entre els dits dels peus quan arribes a casa i la sensació de picor a l'esquena … Continua la lectura de L’estiu s’acaba
Se m'ha acabat la primera meitat de les vacances que he passat a l'Escala. Ahir vaig tornar ja cap a Olot i aquest matí m'he llevat, he fet tot de rentadores i he sortit a fer una canya al centre. No recordava que el mercat a Olot és el dilluns i m'hi he trobat sense … Continua la lectura de El mercat
De nou la mar em salva l’ànima. Em reconforta i em recull com una amant infal·lible sempre disposada a acollir-me amb els seus braços oberts. Les ones arriben, insistents, a la platja d’Empúries, l’escenari que he escollit per reestructurar-me internament, com per recordar-me que la Terra continua girant, que la vida continua i que, malgrat … Continua la lectura de De nou la mar
Feia dies que esperava que Netflix publiqués aquesta mini sèrie documental sobre la història del món dels vídeo jocs anomenada High Score. Haig de dir que mai n’he sigut un gran fan. M’agraden i em distreuen una estona però de seguida me’n canso. A casa tinc una Xbox 360 i amb la meva filla de … Continua la lectura de High Score
Avui he fet peix fregit per sopar. Feia mesos que no en feia. Però estic de vacances a l'Escala amb la meva filla i no he pogut resistir la temptació d'anar a la peixateria del poble i comprar unes palaies, unes bruixes i unes molles que feien molt bona pinta. Les he fet fregides. Potser … Continua la lectura de Avui he fet peix fregit per sopar
Una cosa que m'agrada força fer, sobretot els caps de setmana, és estar-me una estona més al llit i, amb el mòbil, donar un cop d'ull a les notícies. Darrerament, haig de dir, és un xic avorrit perquè el 90% dels titulars són monotema COVID-19. De tant en tant, però, pots trobar-hi alguna notícia que … Continua la lectura de Timocràcia
Un dels lemes de la revolució del maig del 68 a França era “il est interdit d’interdire”, és a dir, està prohibit prohibir. Més enllà que la frase en sí mateixa és una paradoxa, crec que està més lluny que mai. Ara s’ha posat de moda prohibir. Acabo de llegir que s’ha prohibit a tot … Continua la lectura de Il est interdit d’interdire
Avui escric aquestes línies amb l’ànima un xic trencada. Res d’important. Com un petit set, que en deien les nostres àvies, a la roba. Res que no es pugui curar i res que no deixi, poc o molt, una mica de marca. Com sempre que quelcom em rosega per dins, me n’he anat a veure … Continua la lectura de El set de l’ànima
Explica la llegenda -segurament sigui només això, una llegenda- que Alexandre el Gran tenia un gos anomenat Pèritas (bé, de fet, que tenia un gos i es deia així és pràcticament segur perquè està ben documentat, el que és una llegenda és el que ve a continuació). Alexandre estava amb els seus exèrcits lliurant la … Continua la lectura de Pèritas i l’elefant
Avui he anat a donar sang. Intento fer-ho, mínim, un parell de cops l’any. De fet, si no ho faig més sovint és perquè Olot no té banc de sang i els horaris on munten les paradetes un dia no em solen anar bé. Crec que hi ha poques coses més altruistes que donar sang. … Continua la lectura de Avui he anat a donar sang
Càpsules de pensament 