Petites reflexions sobre la vida quotiana.
Feia dies que esperava que Netflix publiqués aquesta mini sèrie documental sobre la història del món dels vídeo jocs anomenada High Score. Haig de dir que mai n’he sigut un gran fan. M’agraden i em distreuen una estona però de seguida me’n canso. A casa tinc una Xbox 360 i amb la meva filla de … Continua la lectura de High Score
Avui he fet peix fregit per sopar. Feia mesos que no en feia. Però estic de vacances a l'Escala amb la meva filla i no he pogut resistir la temptació d'anar a la peixateria del poble i comprar unes palaies, unes bruixes i unes molles que feien molt bona pinta. Les he fet fregides. Potser … Continua la lectura de Avui he fet peix fregit per sopar
Una cosa que m'agrada força fer, sobretot els caps de setmana, és estar-me una estona més al llit i, amb el mòbil, donar un cop d'ull a les notícies. Darrerament, haig de dir, és un xic avorrit perquè el 90% dels titulars són monotema COVID-19. De tant en tant, però, pots trobar-hi alguna notícia que … Continua la lectura de Timocràcia
Un dels lemes de la revolució del maig del 68 a França era “il est interdit d’interdire”, és a dir, està prohibit prohibir. Més enllà que la frase en sí mateixa és una paradoxa, crec que està més lluny que mai. Ara s’ha posat de moda prohibir. Acabo de llegir que s’ha prohibit a tot … Continua la lectura de Il est interdit d’interdire
Avui escric aquestes línies amb l’ànima un xic trencada. Res d’important. Com un petit set, que en deien les nostres àvies, a la roba. Res que no es pugui curar i res que no deixi, poc o molt, una mica de marca. Com sempre que quelcom em rosega per dins, me n’he anat a veure … Continua la lectura de El set de l’ànima
Explica la llegenda -segurament sigui només això, una llegenda- que Alexandre el Gran tenia un gos anomenat Pèritas (bé, de fet, que tenia un gos i es deia així és pràcticament segur perquè està ben documentat, el que és una llegenda és el que ve a continuació). Alexandre estava amb els seus exèrcits lliurant la … Continua la lectura de Pèritas i l’elefant
Avui he anat a donar sang. Intento fer-ho, mínim, un parell de cops l’any. De fet, si no ho faig més sovint és perquè Olot no té banc de sang i els horaris on munten les paradetes un dia no em solen anar bé. Crec que hi ha poques coses més altruistes que donar sang. … Continua la lectura de Avui he anat a donar sang
Acabo de (re)veure la pel·lícula The hunger games (Los juegos del hambre). La pel·lícula en sí no és molt bona tot i que distreu i, siguem honestos, veure la guapíssima Jennifer Lawrence sempre és un plaer. El fet és que he arribat a la conclusió que soc molt fan de les distòpies. Ja siguin pel·lícules … Continua la lectura de Futurs distòpics
Estava llegint un article a Internet quan he vist que, a la part superior, hi constava un número en tipografia bastant gran. Hi deia 3'. M'hi he fixat millor i el que indicava el numeret era que el temps estimat de lectura de l'article era de 3 minuts. M'ha sorprès, la veritat. El primer que … Continua la lectura de El conill blanc
Fa molts dies -setmanes, de fet- que em resistia a escriure això que ve a continuació però ha arribat un punt que no podia més i havia de posar negre sobre blanc (bé, en el cas d'aquest blog seria blanc sobre negre...) el que penso sobre la Gran Mentida que estem vivint des del passat … Continua la lectura de La Gran Mentida
Càpsules de pensament 