La mosca del wàter

Ahir vaig anar a la bolera amb la meva filla. Com sempre, amb la partida, s’hi inclou (ho pagues) una beguda i, com sempre, vaig demanar una canya (soc un bevedor de cervesa empedreït). Com era d’esperar, aviat em va fer efecte i vaig haver d’anar a orinar (avui m’he llevat fi). Quan vaig anar … Continua la lectura de La mosca del wàter

De nou la mar

De nou la mar em salva l’ànima. Em reconforta i em recull com una amant infal·lible sempre disposada a acollir-me amb els seus braços oberts.  Les ones arriben, insistents, a la platja d’Empúries, l’escenari que he escollit per reestructurar-me internament, com per recordar-me que la Terra continua girant, que la vida continua i que, malgrat … Continua la lectura de De nou la mar