Petites reflexions sobre la vida quotiana.
No m’agrada el futbol. No m’ha agradat mai. De fet, en general, no m’agrada massa veure esports. Practicar-los sí. Però asseure’m davant la televisió (o en un estadi) a veure com 22 paios van darrera una pilota o com fulanitu condueix a tota castanya una moto, em deixa molt fred. Però és que, a part, … Continua la lectura de No m’agrada el futbol
Són la una i mitja mentre escric aquesta entrada. O això diria una immensa majoria de catalanoparlants (molts, de pura cepa). Sí. S’està perdent aquesta forma tan nostrada i elegant de dir les hores. La influència del castellà és ben clara en aquest cas. Una autèntica llàstima. I no és que sigui una persona molt … Continua la lectura de Són la una i mitja
El gat de Schrödinger és mort. O això crec. Erwin Schrödinger era un senyor que va néixer en el que ara és Àustria (en aquells moments de finals del segle XIX era encara l’imperi austro-hongarès) i que en sabia un xic de física. Bé. En sabia molt. De fet, és un dels físics més influents … Continua la lectura de El gat de Schrödinger és mort
Som totes. Catalunya som totes. La revolució som totes. Posi-aquí-el-moviment-ciutadà-que-vulgui som totes. D’aquesta manera s’apodera l’esquerra més feminista de la llengua que és de tots (i de totes, per suposat). Sóc feminista. Crec en la plena igualtat entre homes i dones. Més que res perquè em sembla una qüestió tan òbvia que no admet discussió … Continua la lectura de Som totes
Feia temps que tenia ganes d'escriure sobre això però m'hi resistia. Perquè sé que és un tema que poc aixecar polseguera. Finalment, però, pit i collons i m'hi poso. Vull parlar de la bruixeria del segle XXI: les pseudociències. No. No massa gent a segle XXI creu en bruixes. No obstant, en ple segle de … Continua la lectura de La bruixeria del segle XXI
Abans la gent portava rellotge. De canell. Jo n’havia arribat a tenir força de rellotges. Però quan em vaig separar, no sé pas on van anar a parar. A casa, no hi són. I a casa de la meva ex, tampoc. He arribat a la conclusió que han anat a parar al mateix lloc on, … Continua la lectura de Abans la gent portava rellotge
Qui hagi passat part de la seva vida a Olot, sap com de particulars poden ser els olotins. Són una gent amable i encantadora però, alhora, tenen un cor difícil de conquerir si no ets d’Olot de tota la vida o, valga’m Déu, si has gosat néixer en una altra comarca. Però del que vull … Continua la lectura de S’ha de fesse
Quin és el líquid més car del món? Suposo que a molts us hauran fet aquesta pregunta alguna vegada (la resposta correcta és la tinta d'impressora). El que sorprèn és que la resposta més habitual, sense pensar, sol ser la benzina o el petroli. No deixa de ser curiós quan, de fet, hi ha pocs … Continua la lectura de Quin és el líquid més car del món?
Al gimnàs sempre agafo l’armariet número 11. És el que vaig agafar el primer dia i, des d’aleshores, si està lliure, és el que agafo sempre. Per què? No ho sé. Està ben ubicat, ve recte des de l’entrada al vestidor i és un número simpàtic. És primer en sistema decimal, és primer en sistema … Continua la lectura de Al gimnàs sempre agafo l’armariet número 11
Sóc l'ovella negra de la meva família. Això no vol dir res dolent, crec. Simplement, sóc diferent, atípic. Vinc d'una família on tothom és de lletres. Mon germà, llicenciat en filologia catalana. Ma cunyada, llicenciada en filologia anglesa. Dos germans de ma mare, llicenciats en filosofia. I, si haig de fer cas a la llegenda … Continua la lectura de Sóc l’ovella negra de la meva família
Càpsules de pensament 