Interconnexió

Llegeixo avui la notícia que a La Bisbal d’Empordà fa dies que es veu que Internet fa una mica el burro. Pel que sembla, hi ha una avaria amb la xarxa de fibra òptica que no acabem de poder solucionar.

Més enllà de l’anècdota que això hauria de representar m’adono de com d’intercomunicats (hipercomunicats potser seria més escaient) vivim. No descobreixo la sopa d’all ni la recepta de la coca-cola, ho sé. Aquesta reflexió omple pàgines i pàgines de llibres i de webs. Però és que és ben cert.

Moltes d’aquestes reflexions que hom pot llegir conclouen que no és bo. Que vivim allunyats de la realitat i que tanta hiperconnexió no és bona. Jo crec que és tot el contrari.

Crec que Internet és l’únic invent de la humanitat comparable amb l’escriptura. Així com fa milers d’anys a algú se li va acudir de representar gràficament sobre una pedra o tauleta d’argila els sons que els humans fem servir per comunicar-nos i, a dia d’avui, ens semblaria impensable una societat on no poguéssim deixar constància escrita d’allò que succeeix al nostre entorn, fa poques desenes d’anys, als senyors d’ARPA (una branca de l’exèrcit americà, se’ls va acudir una manera novedosa d’interconnectar ordinadors.

De la mateixa manera, doncs, que ara veuríem impensable viure sense escriptura, ben aviat veurem impensable viure sense Internet. Crec que, encara, no ho és del tot. Molta gent encara no en fa un ús intensiu ni n’aprofita totes les possibilitats però aviat aquesta generació serà substituïda per la nova que puja que és 100% digital.

De fet, fent un esforç especulatiu, m’atreveixo a dir que als llibres d’història del futur, la creació d’Internet marcarà una nova Edat en la història de la humanitat. Estem acostumats a parlar de l’Edad Mitjana, l’Edat Moderna, l’Edat Contemporània… doncs als llibres del futur hi apareixerà, de ben segur, una nova divisió que no sé com s’anomenarà però que vindrà a dir que és l’inici de l’Edat de la Interconnexió a Global.

Internet ha estat una revolució total. La Revolució Industrial de finals del segle XIX va marcar una fita històrica canviant la manera de treballar i l’abandonament massiu de la vida al camp. Però l’aparició d’Internet ha marcat una fita sobre com treballem però també sobre com vivim, com ens relacionem amb el nostre cercle d’amistats (amplíssim gràcies, precisament a Internet), com la gent troba parella, com busquem vivenda, organitzem les nostres vacances i fins i tot marca una nova manera de viure les estones d’oci amb les plataformes de vídeo o de vídeo jocs en línia.

Han aparegut noves formes de negoci i s’ha democratitzat qui pot esdevenir una estrella mundial. Ja no cal ser escollit en un programa de televisió o tenir bons padrins per ser ric i famós. Les estrelles on s’emmirallen els joves són Youtubers, Tiktokers, Instagramers i qualsevol cosa acabada en -ers que ens esperi en el futur. Les estrelles són escollides per la gent del carrer pel que ofereixen, per l’interès que desperten. Ja no estem pendents de si tal s’ha casat amb un torero i li ha acabat fotent les banyes sinó que ens interessa el que aquella joveneta de 15 anys explica sobre com maquillar-se o el que aquell xaval de 17 ens explica sobre la darrera novetat en vídeo jocs.

I això em sembla, segurament, el més positiu que ens aporta Internet. Aquesta democràcia real de poder escollir què volem veure, quan, on… mai hem tingut tant d’accés a informació variada i plural, malgrat, això sí, a l’altra cara de la moneda hi tenim la possibilitat que també resulta increïblement fàcil colar-nos fake news. Per aquest motiu també és imprescindible formar a la gent en la capacitat de crítica i de no acceptació de qualsevol cosa que ens expliquin com si fos un acte de fe.

En definitiva, doncs, Internet no deixa de ser una eina (l’eina més increïblement potent que ha desenvolupat mai la humanitat) i, com totes les eines, fer-ne un mal ús pot ser perillós. Però no. No hi podem renunciar i les possibilitats són tan astronòmicament grans que els inconvenient en són, per força, assumibles.